Primavera Classic

Ja que vam fer la primavera clàssic m'agradaria parlar de almenys les sensacions desprès de la ciclo, desde el meu punt de vita, ja que el vostre no el ser.. jijijji. Sincerament jo vai tenir molt bones sensacions, vaig patir, pq no dir-ho, però menys del que m'havia imaginat. La sortida va ser ràpida i em vaig poder col.locar al grup gran per per poder arribar fins a sota les maioles a fondu, però sense desgastar gaire pel fet d'anar tanta gent... vaig començar a pujar junt amb moi i el victor, el ritme era endiablat i llavors em va atrapar el moss  el meu company de feina el Dani.Junts vam arribar a dalt les maioles amb el grup, aqui si que vaig patir, de fet vam arribr per sobre de 22 de mitja a dalt, una animalada, però havia aguantat i ara era quüestio e baixar fins l'espelt, allà junt amb e moss i el dani vam anar pujant, però el gru ens va martxar, i llavors ens vam trobar sols reman fins a tous... una mica pestòs el tros... llavors vam començar a pujar el pantà i quant ja erem a dalt, i ens ho haviem agafat amb anar fent, ens van atrapar un grup de 10 o 11 que acabria sent el grup de tota la sortida. depsres tots junts vam parar al havituallament de les 4 carreteres i junts un altre cop vam enfilar cap a la llacuna, per llavors portavem casi mitja de 30, i anavem foça bè. tots junts vam anar tiran cap a Piera , intel.ligentment, am esperar un dels membres del grup un parell de vegades pq era l'unic rodador qu hi havia i el necessitavem per la tornada de piera i tot i això... doncs just aquest puntxa just despres de Canaletes i ens quedem sense rodador, entre el dani i el moss ens ho vam anar fent, i alguna ajuda d'un oi del 53/11, però la resta del grup no col.laborava gens. Vam pujar lo de capellades i les forces aguantavem i junt amb el Dani vam martxar una mica, però al para al habituallament de la torre, ens vam reagrupar. Sortida cap a la volta a Carme, i allà tampoc tirava ni deu!!, era impresionant  tots amagats i allà i llavors ens van atrapar 5 o 6 que venien per darrera entre ells els ACA's, que justament abans de pujar la font, el Cunñaillo va fotre un pal i va martxar sol, i tan jo com el Dani ens vam emportar un altre ACA, un tal Abad i un altre nanu, i per ultim el xuxi, l'unic que a dalt la font es va dignar a fer algun relleu. Era interessant anar amb el xuxi per la baixada cap a Igualada i tan jo com el _Dani el vam aguantar, allà a dalt la sensada me'n vaig donar compte que ja no hi havia el moss, però quedaven 10 km i era important baixr ràpid.  Estava disfrutant com un enano, havia aguantat i fins hi tot despres de 15 kms vam poder martxar tot i haver titrat durant bastanta part del recorregut,. Arribar a Igualada pujar la Balmes com vam poder i arribada a la meta amb el Dani, el xuxi, i cuñaillo. L'unica cosa que em va tocar els colonets erq que quant pujavem a carme i anava a davant vaig demanar al tal Abad, tambè de l'Aca que em fes un relleu, i em va dir que estava mort i que no podia, no havia col.laborat amb 100 kms i tampoc ho va fer al final però em va fotre el pal a la Balmes i em va treure 30 segons, jejejej una històrieta de ciclista-11 jijiijjjjiji. Bueno al cap de res va arribar el moss, i vaig esperar que arribessin tots... la veritat que estic molt content, no pel temps ni per res, sinpo per acumular experiència i saber fer a les cicloturistes. Em queda molt per aprendre, però si haig de disfrutar com ho estic fent.. ja tinc ganes de mes.

L'importància de tenir un equip, o mes ben dit poder formar part d'ell

Faig aquesta entrada,pq esperant a que arrivin les dates de les cicloturistes , crec que el tema del sentiment de formar part d'un equip es molt important. Ja ser que uns quants de vosaltres penseu que el ciclisme es un esport individual, i que per tan, com mes fort estiguis per sobre dels teus companys millor aniràs.. FALS!!! Es importantíssim per fort que estigui un mateix, estar acompanyat de un equip que sigui tan o mes fort que tu, proves com el Tour de France i moltes altres demostren que sense un bon equip es qüasi be impossible guanyar-les (encara que a vegades ho sembli, els conyons no el correràn mai un tour de frança, però si alguna prova que ens foti gràcia). Tornem al tema que ens ocupa, lo important com a grup es que anem creixent tots mica en mica, cada un amb el seu punt fort, pel be de l'equip i que l'equip ajudi en el moment del punt feble. Es a dir, un rodador pot portar-te a port, però intentar al arribar a port, almenys correspondre'l en principi a agafar el ritme per pujar bè, i despres naturalment esperar-lo a dalt!!! Es vital que ens esperem, sempre i quant l'altre fagi l'esforç per arribar. tot es qëstiò de sentit comù. Els egos dintre un grup com els conyons fan mal, i l'unica manera de funcionar bè es fer veure'ns a nosaltres mateixos que junts, i entrenats som invencibles, almenys sortin i anant a esmorzar. La veritat que aquest any hi ha bon ritme, i la gent te ganes d'entrenar i passar-ho be, espero que continuem amb la mateixa dinàmica i aixì tot.. i dic tots, podem millorar i al final ser una colla amb bon ritme, i bon rotllo. Tambe es important adaptar-nos a la circunstàncies de cada moment, i a vegades, sortir amb una miqueta mes de ritme una sortida, et permet anar mes ràpid a la mateixa vegada que mes descansats pel fet de uq es'agafa millor grup... son plantajaments a tenir en compte, el ciclisme es aprofitar-se dels altres en un moment donat.
     Fins aqui la meva reflexiò, i penseu que com mes fort sigui el grup , mes fort serà un mateix.... Tambe seria important que la colla tinguès un lider natural, però ha de ser un tiu que fagi equip, no pot ser qualsevol que pensi en ell mateix, ha de pensar en el be del grup, i això a vegades passa per prendre desicions dràstiques.... amb el temps el trobarem.
   Ja paro d'enrotllar-me... aquest diumenge tenim la primavera Classic, estaria be el dissabte sortir a estirar les cames.. i aixì la fem petar... au, Visca el Conyons.


                                                                                                              El renegat.

VOLTA A PRADES 2014

Encara que sigui mentida veient l'estat dels membres de l'equip dels conyons, ja em arrivat de la volta a prades 2014 i la valoraciò o pot ser mes positiva, fins hi tot han sobrat drogues, i el ritme ha sigut de mes de 26 de mitja tot i que el vent hi ha ajudat en bona mesura a la tornada. Despres ja parlarem de sentiments, ara anem al grà, sortiem d'Igualada a les 7 i la veritat que fins a punta blava ens em encantat bastant, però a partir d'allà i previ descuit amb l'hector el ritme ha sigut bestial, 4 animals a davant ens han fet volar fins el plà de santa maria, però en aquell moment , la mala noticia de que en Cano hava puntxat i el nerviosisme a l'equip al pensar que podiem perdre un dels rodadors de referència desde fa unes setmanes però la veritat que no ha sigut aixì, un Carlos superlatiu ha aconseguit cambiar la roda i arribar a esmorzar a prades amb el grup... aiò se'n diu dedicaciò. La processò ha sigut l'indicatiu que anavem veneits, sobretot pels crits d'espartanos.... jajajjaj

 Per la part del gran grup la pujada a Prades s'ha fet en dos parts, la primera fins a.... (no me'n recordo) i la segona fins a prades, el ritme ha sigut alt per part de tothom . Lo millor ha sigut quant no aconseguiem engantxar al Serra el grup, però si que ho han aconseguit 2 periquits , molt mones per cert, i fins hi tot ens ha fet un "axassu", aquest el Serra es un conyon autèntic!!!
    Arrribada a Prades i esmorzar en colla, fins hi tot l'hector que ha fet 15 kms mes que nosaltres i nomes ha arribat 10 minuts despres ha pogut esmorzar, la veritat que no es excusa però anavem tanta gent que hi ha hagut algun descuit, em de millorar aquest aspecte. Foto de grup i tornada cap a casa, el moi no hi surt pq ha tornat cap a la platja, l'hem trobat a faltar a la tornada.Molt catxondeo i xampù a Rocafort, desprès cap a Santa Coloma i tornada cap a Igualada. Finalment Victòria del Serra per l'atac al coll de la ecole pia. Ara toca parlar de sensacions:
- Tenim un grup impresionant, si el mantenim i lo que millorem individualment ho posem a disposiciò de l'equip, serem mes forts.
- La volta a Prades ens ha de fer veure que anem millorant i que mica en mica anirem millor, sempre amb l'ajuda de tots.
- Ja fa dies, que quant parlo dels Conyons a la gent, els hi dic que som de puta mare, que anem amb bon ritme, en definitiva, encara que sembli mentida, em sento orgullòs de ser un Conyon.
-Les cares de tranquilitat i de frescò com diu en Serra , ja marca el nivell.
Ara endavant em de seguir igual i mantenir els entrenaments individuals per posar-ho a disposiciò del grup, un tiu sol no fa 7 hores a la quebranta ni fa la volta a Prades amb mitja de 26, entre tots ho farem possible.

Victor: Va millorant en el tò fisic, però te algunes mancances, ja ho arreglarem, parla amb el Serra.
Moi: Líder natural, molta pota, però sang calenta, mica en mica ...
Sergi: Nomes es troba bè quant o no. que estrany no? jijijjji
Micky: Avui ha donat el "callu" i aixì es com ha de ser amb un tiu de la seva categoria
Guixà: Ens farà millorar a tots.
Cano: Les seves ganes de anar amb bicicleta, ens haurien de fer pensar, un tiu lluitador, ho es a tot arreu i a la vida tambe, et farà anr be.
Moss: Ritme impresionant, espero que aguanti aquest ritme, avui t'has coronat.
Hector: Ritme endiablat, però a vegades falta regular-lo per adaptar-lo a la colla. Avui no ens em entès.
Serra: demostres valentia, quant comencis la temporada faràs por.
Leche: Quant ha arribat a prades ja s'havia superat.. imegineu arribar a tous. Felicitats.
Jofre: Bones sensacions....
Aqui ho deixo!!! visca els conyons!!!!!

Bon dia Conyons !! Adjunto fotos de conyons. Ah, i benvingut Hector, ara només falta el Sergi al BLOC.

Volta a vila-rodona (amb clavada inclosa) 12 d'abril de 2014

Bona tarda, avui ha tocat fer la volta a  vila-rodona, avui hi ha hagut un fet sense precedents, i es que els Conyons ja tenen grup A i grup B. El grup A està integrat pel victor, victor, el victor i el victor, i el Grup B, per la resta de mindundis.Fins a esmorzar el grup A s'ho ha emporta tot!!, metes ambulants, ports, tot, fins hi tot les pedres de la carretera, una cosa molt estranya, el pilot avançava a bon ritme i teniem la visita de ds corredores, un tri tal com deu mana, i un home, l'Audal... que no ser com explicar-lo ni definir-lo... . Lo important es que a esmorzar i em arribat junts (ESMORZAR CARÍSSIM, Apuntem que no hi tornem mesç), desprès de una jugada de murri del victor, que si no ens avisen, donem la volta al vendrell,

Sortida d'esmorzar, i aqui la cosa ja ha cambiat, el Victor demanava anar xinu cano, però el pilot tenia ganes de gresca, alla on hi havia un "repetxò" tan l'Isisdre com en Sergi, com cap al final el miky, com jo  feiem l'intentona... al final amb bones cames tots mes o menys n'em guanyat alguna, alguna amb peixet, i altres suada fins l'extenuaciò. Finalment, a l' alt de la Serra, l'hector ha puntxat i la resta em descansat. baixada cap a la llacuna i agafada d'aigua, i xinu Cano fins a casa.... Aviam:

Hector: Va millorant, rebaixa important de pes, i encara no va afeitat del tot. Promet
Audal: Ex-professional, pedalada classica , però es com una locomotora
Victor: ha començat molt fort, i ha acabat superat al final. moltes mes cames que cap, el super.
Serra: 189,7 cm d'altura, eixura de corredor retirat. Comensa la temporada dilluns (pobre cano), es multimillonari. Farà feina
Micky: Sempre va de menys a mes, avui ja s'ha deixat veure mes, masses potes per tan poc tiu.
Isidre: Trialtleta de veritat, rodador, i tot i aixì guanyador de Koms.
Sergi: De mes a menys tambè, s'ha desinflat com un globo, 2 setmanes mes com aquesta, i anirà sol de lo fort que es posarà.
Carlos: Arrenca quant porta 80 kms... llavors a lo millor ja estem a casa. millora adecuadament. amb entrenament, futur impresionant , La eterna promesa, li arribarà el dia.
Jofre: El capullo que ha escrit això.

De cara la setmana que ve penseu que sortirem divendres volta a Prades, si si cano, volta a Prades. Agraïria que enfoquessiu l'entrenament pensant que divendres tenim que estar frescos. Sortirem junt la colla cicista de els Amics Ciclistes. Estic orgullòs de volsatres.. mica en mica millorem!!!!
VISCA ELS CONYONS COLLONS!!!!!

Sortida del 5 d'abril de 2014 VOLTA A CASTELLFOLLIT

En un dia on el temps era perfecte i desprès d'un divendres complicat per a  culpa del whattsapp, sortiem de casa el Victor un total de 8 conyons i 1/2 . En teoria la ruta nomes era prevista per un ort de 1 era i 1 especial, la resta els rodadors es deixarien veure.... Sortiem d'Igualada i pujavem a calaf amb grup, i xinu cano,  anar fent arribavem a Calaf, el vent bufava un el de cara er la ruta que teniem de er, tothom guardava perque se sabia que lo duur era a castellfollit i ningù ensenyava cartes.Just passat calaf , hi ha hagut la primera parada per culpa d'un pinxassu del moss. La veritat que la imatge era dentesca, 30 kms i , una puntxada, una regulaciò de cala,un tros de celo que donava exces de pes a cano,el micky pixant... etc... fins hi tot el Serra ha inflat la camara amb la boca...(mirar imatge)

  Fins a esmorzar , un moi cancel.lara ens portava amb les potes destrossades pels plans de rajadell i jussta avan d'arribar al port especial de dia, cop d'afecta de miqui losada, al fotre's per terra i fer que al final i per sort despres de comprovar que no havia sigut res , s'anul.les la pujada al le porte de callus. Al final ha sigut un favor per mi..., avui el perill no era el Sergi.. estva tranquil, sinò un moss euforic que no ha parat de fer-me patir, total, que em arribat a esmorzar al restaurant el caçador... nomes dirè que 5 Eurus!!!!!!! Brutal, em menjat bè , ens han tractat bè, i la tia tenia uns ulls preciosos i aixì li he fet saber.

Desprès d'emorzar, i de abandonar el Micky per trencament de bicicleta i el Serra, que tenia que ser d'hora a casa, quedavem 6 Conyons i 1/2 per anar a fer el port de Castellfollit, totalment desconegut per mi. Un port molt macu , on no hi ha hagut color, un moss excepcional ha agafat 50 metres al puret i al cancel.lara i aixì em arribat a on ens pensvem que era a dalt de tot, però resulta que encara quedava molta tralla. Un port molt macu, però la veritat que se m'ha et llarg. Em anat fent fins la creu, llavors baixada a tope fins anar a buscar aigua perque anavem tots secs....xinu cano cap a l'alt de les coromines, i aixì em fet fins a les maioles, i fins Igualada despres. Lo millor de la sortida d'avui, es entendre que en una cola com deu mana cadascù te el seu rol.. i cada dia millorem amb això... tenim rodadors, escaladors, i de tot, i aixì es va de puta mare. Avui dos felicitacions especials i una al moi, per portar-nos d'aquesta manera, i despres al mos pq està que se surt, i menciò especial al cano que a mica en mica va agafant la forma. Si me deixat algu ho sento, pero m'estic adormint.. la setmana que ve mes i millor!!!!!!!! GASSSSS