només dir que per mi és una de les millors cicloturistes on he tingut la
sort de participar, l'organització és formidable, i al llarg dels 175
km. tot ben senyalitzat.
La sortida és força espectacular, aquí no hi ha calaixos, es a dir a
mida que la gent arriba, es va posant els 3.000 participants, no es la
TO però és un número considerable.
Ha tenir en compte que que la sortida es troba en un carrer insuficient
per engolir tots els participants, i que molts s'han de situar en altres
carrers que hi conflueixen, i això provoca endarreriments a la cua del
grup. Jo aconsellaria encara que la vulguem anar a fer tranquils ser-hi
d'hora, i poder-nos situar al carrer principal, després al llarg dels
primers 20 km tot és més fàcil.
La sortida és rapida, la carretera és força bona fins a Olot, i la gent
va per feina, per tant s'ha de vigilar molt amb frenades, objectes
caiguts a la calçada i traçades estranyes per part de la gent. A tenir
en compte justa abans d'entrar a Olot, hi trobaré unes illetes a la
carretera, que normalment provoquen un embús, fins al punt que molt
probablement haurem de posar el peu a terra.
Entrem a Olot, hi ha gent mirant i fins i tot molts t'aplaudeixen, això
provoca excitació però s'ha d'anar al tanto, els carrers són plens de
petites trampes, girs i encara molta gent.
Un cop arribem a la Canya, on girem una rotonda a la dreta, aquí la cosa
ja es posa mes tranquil·la, es comencen a fer els primers grans grups i
de mica en mica la carretera comença a picar lleugerament fins al
trencall que ens conduirà cap el primer port de 1ª, Capsacosta.
Per mi a part de Bracons, és el port mes maco de la cicloturista, 8,6
km de llargada, pendent mitja del 5,25% i unes rampes màximes del 9%. És
puja molt bé, aquí encara hi ha força gent, cosa que fa que no et
puguis relaxar del tot, però el paisatge fa que la pujada sigui tot un
plaer de sensacions. A dalt hi ha avituallament, on jo aconsello no
parar-hi (només portem 28 km) i es millor començar a baixar a bon ritme
cap a Sant Pau de Segúries.
A partir d'aquí i fins a Ripoll, comença un tram molt ràpid, d'uns 20 km
on passarem pel mig de Sant Joan de les Abadesses, aquí lo bo es agafar
un grup, i anar aguantant roda, i qui tingui ganes i potes, entrar a
fer algun relleu, tot i que amb lo que ens queda millor guardar.
Arribem a Ripoll, i només sortir trobarem unes primeres rampes, que al
menys a mi, després de 20 km a pinyó, fan un xic de mal, és el Coll de
la Creu, inici de la propera dificultat muntanyosa, un cop passat aquest
primer Coll, la cosa es fa molt mes suau i portable, fins al punt que
no recordo haver patit mai en excés per arribar fins al Coll de Canes. A
mitja pujada hi ha un avituallament, on jo si que hi he parat sempre,
per agafar liquid i posar alguna cosa solida a la panxa.
La baixada d'aquest port es complicada i perillosa, per molts aspectes.
Primer de tot és molt ràpida i l'asfalt no és dels millors que trobarem.
Segon hi ha revolts força tancat, vaja les típiques paelles. I Tercer
hi ha molt al·lucinat, la tele fa molt de mal.
Un cop a baix, comença el tram que ens porta de nou fins a Sant Esteve
d'en Bas. És un tram que desgasta molt, carreters dolentes, i estretes,
amb lleugera pujada, que fa que vagis una mica atrancat. S'ha de vigilar
quina roda agafes, per que ens podem trobar la sorpresa que el grup que
ens ha portat fins a Sant Esteve, trenca a l'esquerra per finalitzar la
marxa curta, i nosaltres hem de trencar a la dreta, direcció a
Joanetes, total que et trobes a començament de Bracons, mig desfondat i
amb una veueta interna que et va dient "gira a l'esquerra, gira a
l'esquerra ....".
Ja som al començament de Bracons, avituallament a les primeres rampes,
on va be aturar-se un moment per agafar aire i beure alguna cosa abans
d'entrar matar !!!!!!
I és ara, quan comença un dels atractius d'aquesta cicloturista, uns 8
km de porta amb un pendent mig del 8 % i unes rampes màximes del 18%,
però això no és res comparat amb el paisatge on es troba encabit.
Jo i els meus 90 kg, aquí acostumem a posar el 28, i em distrec mirant
lo que m'envolta per intentar fer mes lleu el "patiment", i us he de dir
que si, costa pujar, sobretot a les 2 o tres rampes de màxim desnivell
on hi acostumar a haver-hi força gent animant-te (tot i que jo sempre
he pensat que hi son per humiliar-te encara mes, si en un moment donat
poses el peu a terra), però es puja, i un cop ets a dalt, penses doncs
no n'hi havia per tant, aquí també hi ha avituallament.
A tenir en compte que també desanima força veure algun que altre
ciclista que va en sentit contrari al nostre, es a dir baixant fent un
xic més atractiva la temptació de girar cua.
La baixada fins a Torelló, dolenta, l'asfalt no està gens bé, i s'ha
d'anar amb compte, podem trobar altres ciclistes però aquí de bojos com
nostres ja en queden menys. Abans d'arribar a Torelló hi ha alguna
petita pujada que en alguns casos a mi se'm fa etern, i que no es res
mes que el començament del tros que jo considero mes avorrit i que ens
portarà fins a Manlleu i Sant Martí Sescots, on també seria bo trobar
alguna roda per anar fent, ja que aquí la carretera és mes ample i si
tens algú que et porta una mica es d'agrair.
A Manlleu hi ha avituallament i control de pas, els que anem de
tranquis, hi podem parar per estirar les cames i prendre alguna cosa.
I seguim per una altre dels paratges bonics que té aquesta
cicloturista, la pujada que ens portarà per l'Esquirol, Can Toni Gros,
Can Bac i Coll de Condreu.
He de dir que no es una pujada dura, es pot pujar a bon ritme per que el
desnivell no es gaire gran, però a mi sempre se m'ha fet molt llarga
fins a Can Toni Gros, on hi ha un avituallament. Per tant es important
arribar-hi amb una mica de forces per fer mes portador el patiment.
Baixada i encarem les últimes rampes per superar el Coll de Condreu, on
podem dir que ja hi som, i a sobre en aquest punt comencen 13 km de
baixada per una carretera serpentejant que si no plou, (dels 4 anys que
l'ha he fet, ho he trobat moll 3), és molt i molt divertida i fa que
arribis a l'arribada a ritme de campió.
Arribada, plat de pasta, cervesa i ens desitjo uns grans somriures.
Salut.
