DE SOLSONA A SOLSONA, PASSANT PER CAMBRILS I COLLDEJOU

normalment quant es parla en aquest bloc, es parla de ciclisme, avui no es el dia, es el dia de les sensacions i els sentiments.... Al canaletes i desprès del carajillu ja ens ne'm donat compte que no seria un dia qualsevol, mes que res pq normalment no poses 4 bicicletes i 4 persones dins un cotxe!!! si si un cotxe!! El viatge plàcid i com sempre amb temes tan importants com el sexe, el sexe, i finalment.... el sexe... ja saveu, que us haig de dir...Arribada a Solsona, començar a preparar les bicis i comensar a veure el cano com li queia l'ull... la veritat que una ruta com la d'avui era molt millor per mi i pel Sergi... mes escaladors, però.... ara en parlarem.., bueno, arranquem de Solsona, i cap a la Cirera, en mica en mica allò anava pujant... un 8 una estona algun 9 i una baixada que ja preveia el que vindria desprès ja que durant casi tota la pujada pots veure una hermita que resulta ser el tros mes duur...(o aixo representa) , bueno baixem i comencem la pujada seria, com molt be deia el meu amic cano, el ritme era bo i d'anar xerrant, pero en un 12% poc pots fer mes que pedalar.. i de cop un 13% fins una hermita, que ens ha posat a lloc, el cano al arribar a la hermita ha fet el crit del Conyon, que era entre un porc en zel i una morsa emprenyada, això era el principi d'un seguit de rampes fins l'ultim km on no baixavem del 13% i fins un 14 !!! durísiim, com sempre els escaladors ens em atacat... ha sigut duur però ha valgut la pena!! jijijjii, em arribat a dalt i tots junts em arribat a esmorzar a cambrils amb unes sensacions bestials!!! el Cano a resurgit, el Serra a disfrutat, el Sergi va sobrat i jo... he arribat amb llagrimes als ulls de veure un paisate impresionant!! fins hi tot les muntanyes de Montserrat veiem desde Cambrils!!! L'esmorzar hi ha coses que no vull explicar, però despres de uns quants secrets, 2 porrons de vi, 1 litre de xampú i uns quants carajillus,em reemprès la martxa, ens quedava la pujada a colldejou i com podeu comprendre al principi, nomes podiem riure... jijjijjjjij. Em disfrutat d'aquesta pujada com feia que no disfrutavem de la bicicleta, sense presses, disfrutan del paisatge i de la conversa, les vistes.. el temos tot era idilic en un dia on ens em retrobat en l'escència del ciclime. Ara be lo bo, quant estavem a punt de coronar, atac del Cano contador i guanya el port.. impresionant , tot força i honor. Baixada impresionant amb un tram de pujada que algù se li ha fet un pel llarg, i ara si, baixada cap Solsona a tota merda... no dirè la velocitat per les dones que miren el bloc... ijjijjiiji. Arribada a Solsona a l'sprint i despres de dos intents, El Serra guanya l'etapa!!!!. la tornada plàcida i amb cares de felicitat, això conyons es ciclisme....ciclisme de veritat amb col.legues de veritat i amb orgull conyon de veritat. Us estimo!!! estic com nou de ment i de cor !!! VISCA ELS CONYONS!!!