les meves Terres de Remença

només dir que per mi és una de les millors cicloturistes on he tingut la sort de participar, l'organització és formidable, i al llarg dels 175 km. tot ben senyalitzat.

La sortida és força espectacular, aquí no hi ha calaixos, es a dir a mida que la gent arriba, es va posant els 3.000 participants, no es la TO però és un número considerable.
Ha tenir en compte que que la sortida es troba en un carrer insuficient per engolir tots els participants, i que molts s'han de situar en altres carrers que hi conflueixen, i això provoca endarreriments a la cua del grup. Jo aconsellaria encara que la vulguem anar a fer tranquils ser-hi d'hora, i poder-nos situar al carrer principal, després al llarg dels primers 20 km tot és més fàcil.
La sortida és rapida, la carretera és força bona fins a Olot, i la gent va per feina, per tant s'ha de  vigilar molt amb frenades, objectes caiguts a la calçada i traçades estranyes per part de la gent. A tenir en compte justa abans d'entrar a Olot, hi trobaré unes illetes a la carretera, que normalment provoquen un embús, fins al punt que molt probablement haurem de posar el peu a terra.
Entrem a Olot, hi ha gent mirant i fins i tot molts t'aplaudeixen, això provoca excitació però s'ha d'anar al tanto, els carrers són plens de petites trampes, girs i encara molta gent.
Un cop arribem a la Canya, on girem una rotonda a la dreta, aquí la cosa ja es posa mes tranquil·la, es comencen a fer els primers grans grups i de mica en mica la carretera comença a picar lleugerament fins al trencall que ens conduirà cap el primer port de 1ª, Capsacosta.
Per mi a part de Bracons, és el port mes maco de la cicloturista,  8,6 km de llargada, pendent mitja del 5,25% i unes rampes màximes del 9%. És puja molt bé, aquí encara hi ha força gent, cosa que fa que no et puguis relaxar del tot, però el paisatge fa que la pujada sigui tot un plaer de sensacions. A dalt hi ha avituallament, on jo aconsello no parar-hi (només portem 28 km) i es millor començar a baixar a bon ritme cap a Sant Pau de Segúries.
A partir d'aquí i fins a Ripoll, comença un tram molt ràpid, d'uns 20 km on passarem pel mig de Sant Joan de les Abadesses, aquí lo bo es agafar un grup, i anar aguantant roda, i qui tingui ganes i potes, entrar a fer algun relleu, tot i que amb lo que ens queda millor guardar.
Arribem a Ripoll, i només sortir trobarem unes primeres rampes, que al menys a mi, després de 20 km a pinyó, fan un xic de mal, és el Coll de la Creu, inici de la propera dificultat muntanyosa, un cop passat aquest primer Coll, la cosa es fa molt mes suau i portable, fins al punt que no recordo haver patit mai en excés per arribar fins al Coll de Canes. A mitja pujada hi ha un avituallament, on jo si que hi he parat sempre, per agafar liquid i posar alguna cosa solida a la panxa.
La baixada d'aquest port es complicada i perillosa, per molts aspectes. Primer de tot és molt ràpida i l'asfalt no és dels millors que trobarem. Segon hi ha revolts força tancat, vaja les típiques paelles. I Tercer hi ha molt al·lucinat, la tele fa molt de mal.
Un cop a baix, comença el tram que ens porta de nou fins a Sant Esteve d'en Bas. És un tram que desgasta molt, carreters dolentes, i estretes, amb lleugera pujada, que fa que vagis una mica atrancat. S'ha de vigilar quina roda agafes, per que ens podem trobar la sorpresa que el grup que ens ha portat fins a Sant Esteve, trenca a l'esquerra per finalitzar la marxa curta, i nosaltres hem de trencar a la dreta, direcció a Joanetes, total que et trobes a començament de Bracons, mig desfondat i amb una veueta interna que et va dient "gira a l'esquerra, gira a l'esquerra ....".
Ja som al començament de Bracons, avituallament a les primeres rampes, on va be aturar-se un moment per agafar aire i beure alguna cosa abans d'entrar matar !!!!!!
I és ara, quan comença un dels atractius d'aquesta cicloturista, uns 8 km de porta amb un pendent mig del 8 % i unes rampes màximes del 18%, però això no és res comparat amb el paisatge on es troba encabit.
Jo i els meus 90 kg, aquí acostumem a posar el 28, i em distrec mirant lo que m'envolta per intentar fer mes lleu el "patiment", i us he de dir que si, costa pujar, sobretot a les 2 o tres rampes de màxim desnivell on hi acostumar a haver-hi força  gent animant-te (tot i que jo sempre he pensat que hi son per humiliar-te encara mes, si en un moment donat poses el peu a terra), però es puja, i un cop ets a dalt, penses doncs no n'hi havia per tant, aquí també hi ha avituallament.
A tenir en compte que també desanima força veure algun que altre ciclista que va en sentit contrari al nostre, es a dir baixant fent un xic més atractiva la temptació de girar cua.
La baixada fins a Torelló, dolenta, l'asfalt no està gens bé, i s'ha d'anar amb compte, podem trobar altres ciclistes però aquí de bojos com nostres ja en queden menys. Abans d'arribar a Torelló hi ha alguna petita pujada que en alguns casos a mi se'm fa etern, i que no es res mes que el començament del tros que jo considero mes avorrit i que ens portarà fins a Manlleu i Sant Martí Sescots, on també seria bo trobar alguna roda per anar fent, ja que aquí la carretera és mes ample i si tens algú que et porta una mica es d'agrair.
A Manlleu hi ha avituallament i control de pas, els que anem de tranquis, hi podem parar per estirar les cames i prendre alguna cosa.
I seguim per una altre dels paratges bonics que té aquesta cicloturista,  la pujada que ens portarà per l'Esquirol, Can Toni Gros, Can Bac i Coll de Condreu.
He de dir que no es una pujada dura, es pot pujar a bon ritme per que el desnivell no es gaire gran, però a mi sempre se m'ha fet molt llarga fins a Can Toni Gros, on hi ha un avituallament. Per tant es important arribar-hi amb una mica de forces per fer mes portador el patiment.
Baixada i encarem les últimes rampes per superar el Coll de Condreu, on podem dir que ja hi som, i a sobre en aquest punt comencen 13 km de baixada per una carretera serpentejant que si no plou, (dels 4 anys que l'ha he fet, ho he trobat moll 3), és molt i molt divertida i fa que arribis a l'arribada a ritme de campió.
Arribada, plat de pasta, cervesa i ens desitjo uns grans somriures.
Salut.